Dos documents sobre el funcionament de la companyia d’aficionats del Teatre del Carme de Barcelona (1824/1837)

Contenido principal del artículo

Gabriel Sansano

Resumen

Fins a l’inici del segon terç del segle 19 es mantingué vigent la privativa de les representacions teatrals a favor de l’Hospital General de cada ciutat principal. A Barcelona, durant les primeres dècades del Vuit-cents sorgiren diversos teatres particulars o d’aficionats, especialment a partir del trencament del monopoli, l’any 1834. El meu treball dona a conèixer dos reglaments interns de dues d’aquestes companyies d’aficionats els quals permeten conèixer els membres que les integraven, l’organització interna, la disciplina per la qual es regien, alguns dels recursos amb què comptaven o apreciar-hi el seu caràcter semiprofessional. A més, en tractar-se de la companyia o companyies que actuaven sota un mateix nom, potser podem inferir (malgrat les prohibicions) una certa continuïtat de l’activitat en el temps, tot i tractar-se d’espais diferents i separats per una dotzena d’anys.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Sansano, G. (2025). Dos documents sobre el funcionament de la companyia d’aficionats del Teatre del Carme de Barcelona (1824/1837). Acta Hispanica, 30, 151–171. https://doi.org/10.14232/actahisp.2025.30.151-171
Sección
Artículos
Biografía del autor/a

Gabriel Sansano, Universitat d'Alacant

Gabriel Sansano és professor catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on imparteix docència sobre Estudis teatrals i Literatura dramàtica i contemporània. En els darrers anys ha centrat la investigació en l’anàlisi de la memòria democràtica en l’àmbit del teatre. Ha ha estat coeditor de les obres col·lectives Història i Poètiques de la Memòria: La violència política en la representació del franquisme (2017), Silenci, oblit i preservació de la memòria democràtica. Una aportació interdisciplinària (2018), o Miradas del sur. Patrimonialización de la memoria colectiva (2022).

En el camp específic dels estudis teatrals ha coeditat els volums col·lectius Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (2019); Del teatre de l’absurd als nous paradigmes performatius (2022), i Acting funny on the Catalan Stage (1900-2016) (2022) i ha tingut cura de l’edició de l’obra de Josep Artís i Balaguer, Tres segles de teatre barceloní (El Principal a través dels anys) (2024). Actualment treballa sobre el teatre i la literatura dramàtica contemporània i comparada.

Recibido 2025-01-22
Aceptado 2025-10-23
Publicado 2025-12-18

Citas

Anguera, Pere. 2004. “Estudi introductori.” En Josep Robrenyo. Teatre català I. A cura d’Albert Mestres, 9-36. Tarragona: Arola.

Artís i Balaguer, Josep. 2024. Tres segles de Teatre barceloní (‘El Principal’ a través dels anys), a cura de Gabriel Sansano. Alacant: Universitat d’Alacant.

Artís i Balaguer, Josep. 1933. “El teatre d’aficionats a Catalunya.” En Josep Artís i Balaguer. Tres conferències sobre Teatre Retrospectiu, 15-83. Barcelona: Publicacions de la Institució del Teatre.

Castells i Altirriba, Joan. 1975. “Materials relatius al teatre català profà dels segles XVIII i XIX.” Estudios Escénicos, 19. 13-46.

Curet, Francesc. 1935. Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Publicacions de la Institució del Teatre.

Fàbregas, Xavier. 1975. Les formes de diversió en la societat catalana romàntica. Barcelona: Curial, Edicions Catalanes.

Marfany, Joan-Lluís. 2008. Llengua, nació i diglòssia. Barcelona: L’Avenç.

Sala Valldaura, Josep Maria. 2018. “El teatre entre el 1789 i el 1859).” En Història de la literatura catalana, V, dirigida per Enric Cassany i Josep Maria Domingo, 127-152. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona.

Sala Valldaura, Josep Maria. 2007. “Introducció.” En Josep Maria Sala Valldaura (ed.). Teatre burlesc català del segle XVIII, 5-118. Barcelona: Barcino.

Sala Valldaura, Josep Maria. 2000. El teatro en Barcelona entre la Ilustración y el Romanticismo. Lleida: Milenio.

Sansano, Gabriel. 2025. “Nòtula sobre el Sainete que no es sainete (1837), de Francesc Renart i Arús.” En Amb la claror del verb. Josep Maria Domingo, mestre i amic, editat per Maria Dasca, Enric Gallén, Maria Moreno, 333-343. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Sansano, Gabriel. 2020. “Theatre Spaces in Barcelona, 1800-1850.” En The Routledge Companion to Nineteenth-Century Spain, a cura d’Elisa Martí-López, 325-338. London and New York: Routledge.

Sansano, Gabriel. 2009. “De l’herència barroca al quadre de costums: les primeres passes del teatre vuitcentista (1770-1845).” Anuari Verdaguer, 17. 439-456.

Serrà Campins, Antoni (ed.). 1995. Entremesos mallorquins. Barcelona: Editorial Barcino.

Villalonga, Anna Maria. 2023. És aquí que fan comèdia? El teatre breu català a les darreries de l’Edat Moderna. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Suero Roca, Maria Teresa. 1987. El teatre representat a Barcelona de 1800 a 1830, vol. I. Barcelona: Institut del Teatre.

Documents d’arxiu

Biblioteca de Catalunya, Fons Renart, LIII, +(23), Régimen para la compañía del Teatro del Carmen.

Biblioteca i Museu de les Arts Escèniques, Topogràfic B 765-13; Registre 425789, Ordenanzas o Contrata de la Cia. de Aficionados de la C/ del Carmen /10.iv.1824.

Biblioteca i Museu de les Arts Escèniques, Topogràfic: BCN Reserva C 9419; Teatro Particular. Función para el día 23 de diciembre de 1839.

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Exp. 27.