Maternitats no hegemòniques en l’escena catalana contemporània el teatre de Clàudia Cedó

Article Sidebar

pdf
Publicades: de des. 18, 2025
DOI: https://doi.org/10.14232/actahisp.2025.30.137-150
Paraules clau:
teatre català contemporani, dramaturgues, maternitat, diversitat funcional

Main Article Content

Isabel Marcillas Piquer
Universidad de Alicante
https://orcid.org/0000-0001-7258-332X

Resum

L’auge de la incorporació de la dona com a dramaturga en l’àmbit del teatre català contemporani ha comportat el tractament de temàtiques poc abordades fins l’actualitat. La maternitat n’és una de les més rellevants. Aquest article analitza l’obra dramàtica de Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) en què es reivindiquen formes de maternitat poc visibilitzades: Una gossa en un descampat (2018), Mare de sucre (2021) i Els àngels no tenen fills (2021). La primera parteix de la pròpia experiència vinculada a la mort perinatal del fill, a partir de mecanismes lírics que permeten resseguir el procés de dol i la superació del trauma. Les altres dues se centren en el dret a la procreació de les dones amb diversitat funcional a través de la tècnica del teatre verbatim.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Article Details

Com citar
Marcillas Piquer, I. (2025). Maternitats no hegemòniques en l’escena catalana contemporània: el teatre de Clàudia Cedó. Acta Hispanica, 30, 137–150. https://doi.org/10.14232/actahisp.2025.30.137-150
Número
Vol. 30 (2025): Acta Hispanica Tomus XXX
Secció
Artículos
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

Biografia de l'autor/a

Isabel Marcillas Piquer, Universidad de Alicante

Isabel Marcillas Piquer, És professora contractada doctora / personal permanent laboral al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, especialista en Literatura Catalana Contemporània. Ha centrat pràcticament tota la seua tasca investigadora en la recuperació de les veus de les dones a través de la literatura. En aquest sentit, en una primera fase va estudiar l'obra d'Aurora Bertrana, a la qual va dedicar la seua tesi doctoral (realitzada mitjançant beca C-FPU-UA), atorgant una especial rellevància a la literatura derivada dels seus viatges i comparant-la amb altres viatgeres europees. En l'actualitat s'interessa per la dramatúrgia catalana contemporània d'autora i la memòria i la seua recuperació a partir de la producció literària de les dones.


Compta amb una sesentena de publicacions i ha presentat comunicacions també en una sesentena de congressos, tant de l'àmbit nacional com internacional, entre els quals destaquen els promoguts per la North American Catalan Society (Temple University, University of Toronto, Indiana University, University of Chicago). Ha participat en diversos projectes d'investigació, entre els quals cal destacar Accions de Recuperació de la Memòria (Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana JSRDUN/2016/2), Alacant i la Recuperació de la Memòria Democràtica, (Justícia/2018/01) i Història i poètiques de la memòria: la violència en la representació del franquisme (1977-2007) (GRE13-29).


En l'àmbit de la literatura autobiogràfica ha participat en els projectes El coneixement de l’altre: biografies i retrats en la literatura catalana del segle XX (FFI2011-26027) i Literatura autobiogràfica catalana: diaris i cànon (FFI2008-02573/TALL), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència en el Pla Nacional R+D+I.


Pel que fa als estudis memorialísticos, ha format part de l'equip investigador del projecte "Patrimonialización de les memòries col·lectives, memòries multidireccionals i decolonialidad. Els desafiaments de la construcció identitària de la nova Europa (1989-2020) al prisma de les literatures migrants", concedit per la Conselleria d'Innovació, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, desenvolupat entre els anys 2022 i 2024.
Actualment, és part integrant de l'equip investigador del projecte "El nou teatre polític en les escenes catalana, valenciana i balear (2000-2023): memòria, realitat i gènere", PID2023- 146807NB-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/50100011033 i per FEDER/UE. En aquest nou projecte, la investigadora conjumina els interessos relacionats amb els estudis teatrals i els de gènere.


A més, pertany al grup investigador Memòria, Identitat i Ficcions (MIF) i al grup de treball Història i Poètiques de la Memòria (HISPOME), tots dos desenvolupen la seua activitat en el si de la UA. Ha sigut convidada en diverses universitats europees, especialment en el marc de mobilitat internacional ERASMUS. Algunes de les seues publicacions més recents són: "Literatura dramàtica per a la preservació de la memòria en l'escena valenciana del segle XXI: el teatre de Mafalda Bellido" (2024), Dramaturgues catalans. Ètiques i estètiques (Peter Lang, 2022), "Literatura dramàtica i memòria: La vida inventada de Godofredo Vila de Sònia Alejo" (2022), "Strategies for Comedy in Plays by Contemporary Catalan Women" (2022) o “Memòria, educació i patrimoni a la ciutat d'Alacant. Una proposta didàctica” (2021).

Crossref
Scopus
Google Scholar
Europe PMC
Received 2025-06-21
Accepted 2025-10-24
Published 2025-12-18

Referències

Badinter, Élisabeth. 1991. ¿Existe el instinto maternal? Historia del amor maternal. Siglos XVII al XX. Barcelona: Paidós Ibérica.

Badinter, Élisabeth. 1980. L’amour en plus. Histoire de l’amour maternel (XVIIe–XXe siècle). Paris: Flammarion.

Beauvoir, Simone de. 2013. El segon sexe. València: Diálogo.

Butler, Judith. 2017. Cossos que encara importen / Bodies that still matter. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Butler, Judith. 2010. Marcos de guerra. Las vidas lloradas. Madrid: Paidós.

Cedó, Clàudia. 2021a. Mares de sucre. Text cedit per l’autora.

Cedó, Clàudia. 2021b. Els àngels no tenen fills. Text cedit per l’autora.

Cedó, Clàudia. 2018. Una gossa en un descampat. Barcelona: REMA12.

Cedó, Clàudia i Belbel, Sergi. 2018.

Clàudia Cedó (autora) i Sergi Belbel (director) ens parlen d’ ‘Una gossa en un descampat’ [video]. Accedit el 15 de juny de 2025. https://www.salabeckett.cat/espectacle/una-gossa-en-un-descampat/.

Hartwig, Susanne. 2019. “La discapacidad en escena, una búsqueda a escala europea.” Anales de la literatura española contemporánea, 44(2). 71-102. https://www.jstor.org/stable/10.2307/26818701.

Irigaray, Luce. 1992. Yo, tú, nosotras. Madrid: Ediciones Cátedra.

Marcillas-Piquer, Isabel. 2025. “Una maternitat no hegemònica: Tocar mare”. En Marta Barceló, Tocar Mare, 11-22. Barcelona: Galés Edicions-Institut del Teatre.

Marcillas-Piquer, Isabel. 2022. Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques. Berlín: Peter Lang.

Martín-García, Teresa. 2019. “Reseña de ¿Existe el instinto maternal? Historia del amor maternal. Siglos XVII al XX.” Encrucijadadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 18. s. p.

Mitchell, David T. i Snyder, Sharon L. (Eds.). 2000. Narrative Prosthesis. Disability and the Dependencies of Discourse. Michigan: University of Michigan Press.

Rich, Adrienne. 2020. “Cólera y ternura.” En Maternidad y creación. Lecturas esenciales, editado por Moyra Davey, 109-133. Barcelona: Alba.

Rich, Adrienne. 2019. Nacemos de Mujer. Ana Becciu (Trad.). Madrid: Traficantes de Sueños. https://traficantes.net/sites/default/files/pdfs/map54_Rich_web_2.pdf.

Ruddick, Sara. 2002. Maternal Thinking. Toward a Politics of Peace. Boston: Beacon Press.

Saletti, Lorena. 2008. “Propuestas teóricas feministas en relación al concepto de maternidad.” Clepsydra, 7. 169-183. DOI: 10.25145/j.clepsydra.