Non-Hegemonic Maternities in Contemporary Catalan Theatre The Work of Clàudia Cedó

Article Sidebar

pdf (Català)
Published: Dec 18, 2025
DOI: https://doi.org/10.14232/actahisp.2025.30.137-150
Keywords:
Contemporary Catalan Theatre, Women Playwrights, Motherhood, Functional Diversity

Main Article Content

Isabel Marcillas Piquer
University of Alicante
https://orcid.org/0000-0001-7258-332X

Abstract

The rise of women as playwrights in the field of contemporary Catalan theatre has led to the treatment of topics that have not been addressed much until now. Motherhood is one of the most relevant. This article analyses the dramatic work of Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) in which forms of motherhood that are not very visible are claimed: Una gossa en un descampat (2018), Mare de sucre (2021) and Els àngels no tenen fills (2021). The first is based on her own experience linked to the perinatal death of her child, and she uses lyrical mechanisms that allow us to follow the process of mourning and overcoming trauma. The other two plays focus on the right to procreation of women with functional diversity through the technique of verbatim theatre.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Marcillas Piquer, I. (2025). Non-Hegemonic Maternities in Contemporary Catalan Theatre: The Work of Clàudia Cedó. Acta Hispanica, 30, 137–150. https://doi.org/10.14232/actahisp.2025.30.137-150
Issue
Vol. 30 (2025): Acta Hispanica Tomus XXX
Section
Articles
Creative Commons License

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.

Author Biography

Isabel Marcillas Piquer, University of Alicante

Isabel Marcillas Piquer, És professora contractada doctora / personal permanent laboral al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, especialista en Literatura Catalana Contemporània. Ha centrat pràcticament tota la seua tasca investigadora en la recuperació de les veus de les dones a través de la literatura. En aquest sentit, en una primera fase va estudiar l'obra d'Aurora Bertrana, a la qual va dedicar la seua tesi doctoral (realitzada mitjançant beca C-FPU-UA), atorgant una especial rellevància a la literatura derivada dels seus viatges i comparant-la amb altres viatgeres europees. En l'actualitat s'interessa per la dramatúrgia catalana contemporània d'autora i la memòria i la seua recuperació a partir de la producció literària de les dones.


Compta amb una sesentena de publicacions i ha presentat comunicacions també en una sesentena de congressos, tant de l'àmbit nacional com internacional, entre els quals destaquen els promoguts per la North American Catalan Society (Temple University, University of Toronto, Indiana University, University of Chicago). Ha participat en diversos projectes d'investigació, entre els quals cal destacar Accions de Recuperació de la Memòria (Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana JSRDUN/2016/2), Alacant i la Recuperació de la Memòria Democràtica, (Justícia/2018/01) i Història i poètiques de la memòria: la violència en la representació del franquisme (1977-2007) (GRE13-29).


En l'àmbit de la literatura autobiogràfica ha participat en els projectes El coneixement de l’altre: biografies i retrats en la literatura catalana del segle XX (FFI2011-26027) i Literatura autobiogràfica catalana: diaris i cànon (FFI2008-02573/TALL), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència en el Pla Nacional R+D+I.


Pel que fa als estudis memorialísticos, ha format part de l'equip investigador del projecte "Patrimonialización de les memòries col·lectives, memòries multidireccionals i decolonialidad. Els desafiaments de la construcció identitària de la nova Europa (1989-2020) al prisma de les literatures migrants", concedit per la Conselleria d'Innovació, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, desenvolupat entre els anys 2022 i 2024.
Actualment, és part integrant de l'equip investigador del projecte "El nou teatre polític en les escenes catalana, valenciana i balear (2000-2023): memòria, realitat i gènere", PID2023- 146807NB-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/50100011033 i per FEDER/UE. En aquest nou projecte, la investigadora conjumina els interessos relacionats amb els estudis teatrals i els de gènere.


A més, pertany al grup investigador Memòria, Identitat i Ficcions (MIF) i al grup de treball Història i Poètiques de la Memòria (HISPOME), tots dos desenvolupen la seua activitat en el si de la UA. Ha sigut convidada en diverses universitats europees, especialment en el marc de mobilitat internacional ERASMUS. Algunes de les seues publicacions més recents són: "Literatura dramàtica per a la preservació de la memòria en l'escena valenciana del segle XXI: el teatre de Mafalda Bellido" (2024), Dramaturgues catalans. Ètiques i estètiques (Peter Lang, 2022), "Literatura dramàtica i memòria: La vida inventada de Godofredo Vila de Sònia Alejo" (2022), "Strategies for Comedy in Plays by Contemporary Catalan Women" (2022) o “Memòria, educació i patrimoni a la ciutat d'Alacant. Una proposta didàctica” (2021).

Crossref
Scopus
Google Scholar
Europe PMC
Received 2025-06-21
Accepted 2025-10-24
Published 2025-12-18

References

Badinter, Élisabeth. 1991. ¿Existe el instinto maternal? Historia del amor maternal. Siglos XVII al XX. Barcelona: Paidós Ibérica.

Badinter, Élisabeth. 1980. L’amour en plus. Histoire de l’amour maternel (XVIIe–XXe siècle). Paris: Flammarion.

Beauvoir, Simone de. 2013. El segon sexe. València: Diálogo.

Butler, Judith. 2017. Cossos que encara importen / Bodies that still matter. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Butler, Judith. 2010. Marcos de guerra. Las vidas lloradas. Madrid: Paidós.

Cedó, Clàudia. 2021a. Mares de sucre. Text cedit per l’autora.

Cedó, Clàudia. 2021b. Els àngels no tenen fills. Text cedit per l’autora.

Cedó, Clàudia. 2018. Una gossa en un descampat. Barcelona: REMA12.

Cedó, Clàudia i Belbel, Sergi. 2018.

Clàudia Cedó (autora) i Sergi Belbel (director) ens parlen d’ ‘Una gossa en un descampat’ [video]. Accedit el 15 de juny de 2025. https://www.salabeckett.cat/espectacle/una-gossa-en-un-descampat/.

Hartwig, Susanne. 2019. “La discapacidad en escena, una búsqueda a escala europea.” Anales de la literatura española contemporánea, 44(2). 71-102. https://www.jstor.org/stable/10.2307/26818701.

Irigaray, Luce. 1992. Yo, tú, nosotras. Madrid: Ediciones Cátedra.

Marcillas-Piquer, Isabel. 2025. “Una maternitat no hegemònica: Tocar mare”. En Marta Barceló, Tocar Mare, 11-22. Barcelona: Galés Edicions-Institut del Teatre.

Marcillas-Piquer, Isabel. 2022. Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques. Berlín: Peter Lang.

Martín-García, Teresa. 2019. “Reseña de ¿Existe el instinto maternal? Historia del amor maternal. Siglos XVII al XX.” Encrucijadadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 18. s. p.

Mitchell, David T. i Snyder, Sharon L. (Eds.). 2000. Narrative Prosthesis. Disability and the Dependencies of Discourse. Michigan: University of Michigan Press.

Rich, Adrienne. 2020. “Cólera y ternura.” En Maternidad y creación. Lecturas esenciales, editado por Moyra Davey, 109-133. Barcelona: Alba.

Rich, Adrienne. 2019. Nacemos de Mujer. Ana Becciu (Trad.). Madrid: Traficantes de Sueños. https://traficantes.net/sites/default/files/pdfs/map54_Rich_web_2.pdf.

Ruddick, Sara. 2002. Maternal Thinking. Toward a Politics of Peace. Boston: Beacon Press.

Saletti, Lorena. 2008. “Propuestas teóricas feministas en relación al concepto de maternidad.” Clepsydra, 7. 169-183. DOI: 10.25145/j.clepsydra.