Maternitats no hegemòniques en l’escena catalana contemporània el teatre de Clàudia Cedó

Absztrakt

L’auge de la incorporació de la dona com a dramaturga en l’àmbit del teatre català contemporani ha comportat el tractament de temàtiques poc abordades fins l’actualitat. La maternitat n’és una de les més rellevants. Aquest article analitza l’obra dramàtica de Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) en què es reivindiquen formes de maternitat poc visibilitzades: Una gossa en un descampat (2018), Mare de sucre (2021) i Els àngels no tenen fills (2021). La primera parteix de la pròpia experiència vinculada a la mort perinatal del fill, a partir de mecanismes lírics que permeten resseguir el procés de dol i la superació del trauma. Les altres dues se centren en el dret a la procreació de les dones amb diversitat funcional a través de la tècnica del teatre verbatim.